El ruc és idoni per al treball amb tot tipus d’usuaris per la seva fisiologia i caràcter:

És un animal gran, però no en excés, sent un coterapeuta ineludible però que no resultarà un animal excessivament intimidatori o amenaçant. El ruc es troba més o menys a la mateixa altura que nosaltres, establint-se una relació d’horitzontalitat.

És acollidor i ofereix sensació de confort gràcies a la seva estructura i característiques físiques (escalfor corporal, pelatge), oferint una oportunitat pel contacte proper i l’intercanvi afectiu.

El ruc és reflexiu. Quan es troba en una nova situació, no fuig, s’atura i reflexiona sobre què ha de fer (per això hi ha el mite de la tossuderia, quan en realitat són reflexius i prudents). Amb el ruc necessitarem cooperar, fer les coses junts.

El ruc és calmat i de ritme lent, no són animals impulsius ni ansiosos. És un animal molt segur per a treballar de manera controlada.

És curiós, s’interessa pel que l’envolta, objectes i persones, i si està ben socialitzat interacciona per iniciativa pròpia de manera estreta amb els humans.

El ruc ha estat molt sovint objecte de burla o maltractament. Sovint es produeix un efecte mirall amb aquest animal senzill, profund i poc valorat.

Es pot desplaçar per a treballar en centres educatius, hospitalaris, residències, etc. la qual cosa possibilita determinades interevencions que no es podrien portar a terme per dificultat de desplaçament dels usuaris.

Té grans qualitats de coterapeuta: docilitat, paciència, excel·lent memòria, nivell d’atenció i aguda intel·ligència.

La major part de les intervencions terapèutiques i educatives assistides amb rucs es realitzen peu a terra.

Cal aclarir que el ruc té grans qualitats que el converteixen en un excel·lent coterapeuta, però el fet que fa que una activitat o programa assistit amb rucs sigui educatiu i/o terapèutic i se n’obtiguin uns resultats és el treball del/s professional/s que el porten a terme durant tot el procés (planificació d’objectius i activitats, realització, seguiment i avaluació).