Saltear al contenido principal
info@lunicorn.cat 691803853

La Llegenda del Ruc de la creu

Heu observat que alguns rucs són grisos amb una creu negra a l’esquena i l’espatlla? N’hi ha de diverses de mides i es troben a diferents països per tot el món. S’anomenen rucs de la creu i hi ha una llegenda que explica la seva història.

A l’Unicorn, actualment trobareu dos rucs de la creu:

En Bambú, ruc adult de mida mitjana amb el pèl de color gris i la creu negra. I en Pèsol, un pollí del mateix color i amb la creu ben marcada, però molt més petit. Tot i que en Pèsol és molt jovenet i encara ha de créixer, no es farà gaire més gran perquè és un ruc de raça miniatura.

 

 

Aquesta és la Llegenda del Ruc de la creu:

“Un agricultor pobre a prop de Jerusalem tenia un ruc massa petit com per fer massa feina. Va sentir que no podia permetre’s el luxe d’alimentar a un animal inútil com aquest ruc, que no li servia de res, així que a l’hora de sopar li va dir a la seva família que anava a matar el ruc.

Els seus fills, que estimaven aquell ruquet, li van suplicar que el venguessin. Però el pagès va dir: “No està bé vendre un animal que no pot fer una bona jornada de treball”.

Llavors la seva filla gran va suggerir: “Pare, lliga el ruquet a un arbre al camí de la ciutat, i digues que qui el vulgui l’agafi sense pagar res”. I al matí següent, així ho va fer.

Aviat, dos homes es van acostar i li van preguntar si podien quedar-se l’ase. “Gairebé no pot carregar res”, els va advertir el pagès.

“Jesús de Natzaret el necessita”, va respondre un dels homes. L’agricultor no podia ni imaginar que un gran mestre volgués un ruc sense valor, però els hi va lliurar.

Els homes van portar l’animal a Jesús, que va acariciar la cara d’agraïment del ruc i després va muntar-lo i va marxar. Això va ser el dia que anomenem Diumenge de Rams. Jesús es va dirigir cap als seus seguidors a la ciutat de Jerusalem passejant sobre aquest ruc petit i comú.

El ruc el va estimar tant que a continuació el va seguir. Enfonsat per la imatge de Jesús a la creu, el ruc es va apartar, però no va marxar. Va ser llavors quan l’ombra de la creu va caure sobre les espatlles i l’esquena del ruc, i allà es va quedar.

Des d’aquell dia els rucs van portar la marca de la creu a l’esquena.”

Del llibre The Donkey Companion, de Sue Weaver